Veterinario oficial Irene Croes: COVID-19 Y BO MASCOTA

Oranjestad – E manera cu COVID-19 ta plama ta resultado di transmision entre hende cu hende. Te cu e fecha di awe no tin ningun evidencia cu mascota ta plama e malesa.

Berdad cu infeccion cu coronavirus (CoV) ta comun den hendey den bestia, pero tin hopi diferente tipo di corona virus y solamente algun tipo ta un “zoönose”, pues transmitible entre hende cu bestia. 

Scientificonan ta opina cu e corona virus cu ta causa COVID-19(SARS-CoV-2) por ta number 7 di e famia di coronaviridae cuta un zoönose door cu e tin hopi similaridad cu un coronaviruscu ta wordo haya den un di e especienan di raton di anochi(Rhinolophus spp.) pero no tin evidencia scientifico suficientepa por identifica e origen di e corona virus nobo aki of pa splicae ruta original di transmision for di animal pa hende.

Tin tipo di CoV cu ta afecta specificamente cacho so (Canine CoV) y tin cu ta afecta pushi so (Feline CoV); esakinan no por wordo transmiti pa hende.

Na Hong Kong, 3 cacho a wordo poni den cuarantena di cual 2 a test positivo pa cu e CoV nobo aki cu ta causa COVID-19. E prome a wordo poni den cuarantena ora su doño a wordohospitalisa pa via di COVID-19. Den vuarantena a test e cacho y e tambe a test positivo pa e CoV nobo aki. Door di esakiautoridadnan a dicidi di tuma e medida cu tur cacho di personanan cu wordo diagnostica cu COVID-19 lo wordo poniden cuarantena pa test. Asina nan a quarantine 2 otro cacho di un otro pashent di COVID-19, di cual 1 so a test positivo. 

Niun cacho cu a test positivo a bira malo di e virus aki cu tacausa COVID-19 den hende. 

Segun informacion oficial di OIE (World Organization for Animal Health) ta trata di contacto hopi intimo di doño cu mascota cu lo por a transmiti e virus pa e nanishi di e cachonan, pero mas investigacion ta tumando luga riba esaki. 

Veterinario oficial Irene Croes: “Aki na Aruba cachonan tin diferente rol den nan famia. E relacion por ta uno intimo como“gezelschapshond” of uno menos intimo como “waakhond”. Tur regla basico di hygiena mester wordo considera ora di atende cu bo mascota. Si bo tin COVID-19 ta recomendabel pa bo limitacontacto cu bo mascota of laga otro hende atende cu bo mascotapa bo. Si no tin otro hende pa atende cu ne, corda laba man frecuentemente prome y depues di atende cu ne y si por, bisti un mondkapje tambe, pero sigur: no sunchi e, no lag’e lembe bocara ni boca ni nanishi y no dun’e resto di bo cuminda. Tur esakipa evita contagio pa bo cacho.”

E prome cacho di Hong Kong cual tawata un Pomeranian di 17 aña, a wordo entrega bek na su famia den bon salud despues di a test 2 biaha negativo. Berdad e la fayece despues di algun dia, pero considerando su edad y cu aparentemente su doño stima a fayece di e COVID-19, ta hopi mas probable cu e la fayece di algun condicion medico pre-existente of di tristesa, contrario di informacion inoficial cu tawata circula den rednan social cualtawata specula cu e lo a muri di COVID-19. 

Segun informacion di e departamento AFCD di Hong Kong(Agriculture, Fisheries and Conservation Department), e di 2 cacho cu a test positivo ta un Duitse Herder y esun cu a test negativo ta un mixed breed. 

“Na Aruba nos tin hopi cacho crioyo tambe, pues mixed breed, pues no tin ningun necesidad di deshaci di bo mascota den e panico pa cu e corona virus aki, pasobra esey ya caba ta un mal custumber cu hopi doño tin ora nan no kier nan mascota mas.Manera OIE ta bisa, no por hustifica pa tuma medida contra ningun mascota cu por compromete nan bienestar. Stima bomascota. Den e tempo dificil aki di social distancing, e amorincondicional cu bo ta ricibi a cambio ta hopi bon bini. Si bo no tin un mascota y bo ta un doño responsabel, nos shelternan ta yen di candidato cu bo lo por adopta pa brinda bo e amor ey”, segun Irene Croes.

Share:

Leave a Reply

Your email address will not be published.