Awe ta Dia Internacional di matanan di mangel. Kico nos sa di matanan di Mangel y nan habitat?

ORANJESTAD – Riba 26 juli ta celebra Dia Internacional di matanan di mangel. Na Aruba nos conoce 4 sorto di mata di mangel y tur ta protegi pa e ley Landsbesluit bescherminginheemse Flora en Fauna (AB 2017 no.48). E mangelnan den cuestion ta: Zwart Mangel (Avecinnia germinans), Fofoti(Conocarpus erecto), Mangel Tam (Rizophora mangle), yMangel Shimaron of Cora (Laguncularia racemosa). DirectieNatuur en Milieu (DNM) tin e deber pa informa comunidad di tur e servicionan cu e ecosistema aki ta brinda y dicon e taimportante pa conserva y proteha e areanan di matanan di mangel.  

E vegetacion di e mangelnan ta vital pa e sobrevivencia di diferente especie marino y proteccion di e costa. E reisnanfuerte di mangel ta ancra den e suela protehando nos costanandi cualkier desaster natural cu por suta nos costa. E reisnan di mangel ta bon ancra den suela y aki ta e lugar di sconde papiscanan chikito, ta luga di biba/criadero pa organismonan cuta cuminda pa pisca y otro especienan marino. E area di mangelnan tambe ta luga di drumi di  parhanan. Ora hende tarecrea den cercania di e mangelnan por wak cu e lama tamustra scur y e lodo cu ta forma tin un holo fuerte y particular. E holo ta bin di e blachinan cu ta cay y ta desintegra den e awa. 

Caracteristicanan di mata di mangelnan.  

Mangelnan ta un vegetacion cu mester di awa salo pa e sobrevivi. Ta haya nan canto di lama, den bahianan y den saliñanan cu ta conecta cu lama. Cada sorto di mangel tin su mesun aspecto y funcion den naturalesa. Antes tabatin mas matanan di mangel riba rifnan. Awor nan ta mas concentra na Spaans Lagoen y Isla di Oro cu ta areanan protegi, brindando e matanan mas proteccion y chens pa aumenta den cantidad.

Locual mangelnan tin den comun.– Tur ta crece canto di awa, sea canto di lama of unda tinawa brak di saliña.- Ta reproduci nan mes den dos forma: pa medio di nan reis cu ta crece tanto riba tera (luchtwortel) como bou di away pa medio di nan simia.- Tin flor blanco y blanco-creme. Nan ta produci nectar.- Nan reis ta den lodo y bou di awa.- Ta biba den e mesun ambiente ecologico (mata, awa salo, solo y biento).- Ta transporta e salo for di e awa via nan reis pa nanblachinan. Asina e salo cu ta concentra ta forma plekiblanco riba e blachinan.

Nos mangelnan cu ta parti di nos cuminda

Reisnan di mangel bon ancra tin un abundacia di alimentacionpa cangreu, panikrak, cocolishi y cleconchi. Reisnan ta luga di biba (bibadera) y luga di sconde di pisca. Otro especie chikitota anda den e reisnan unda tin variedad di alimentacion pa e bida marino. E balor di e reis den e ecosistema ta cu cadabiaha e ta recupera su mes. Esaki ta forma un cadena di alimentacion den e mangelnan. Loke tambe tin ta Moli-moli, Palulo (oester), plankton y Benthic-algen/alga Benthic. E presencia di alga sinembargo ta indica cu tin carbon benta den e awa)

Kico tin den e yerbanan di lama

Yerba di lama ta e luga di biba di e cabay di lama, strea di lama, turtuga chikito, colebra di awa y otro piscanan chikito. E yerba ta cuminda preferi di turtuga y strea di lama. Esakinantambe ta crece unda e reisnan di e matanan di mangel ta. Claridad di solo ta pone cu e yerbanan ta crece y brinda nutricion. 

Otro insectonan of especienan den mondi di mangelnan

Tambe tin otro insectonan den e mondinan di mangel manera haraña y tor. Tur e insectonan cu ta biba den cas di hendetambe tin den mondi di mangelnan. E neishi di haraña ta garabarbulet, tor, musca y sangura. Den mangelnan tambe ta bibaanimalnan cu ta lastra manera waltaca, lagadishi, yuwana, pega pega y boa. Tambe por mira raton di anochi ta colga den e matanan di mangelnan of ta haya holo di nan orina. Parhanan local of esunnan cu ta haya banda di awa tambe tafrecuenta mondinan di matanan di mangel. Akinan ta nan lugadi drumi y lugar di descansa. Nan ta scoge luganan dennaturalesa unda ta keto y cu menos claridad. 

DNM ta convenci cu riba e Dia Internacional di Matanan di Mangel aki, Aruba ta mihor informa di e balor ecologico, economico y social cu e mondinan di matanan di mangel tinpa Aruba. Nos ta gradici tur NGO cu ta pone enfoke riba e importancia di e matanan aki, specialmente Stimaruba cusemper a duna contribucion y guia cu nan experticio. E yamada ta keda pa no destrui ni un mata di mangel, na undabo ta recrea of biba, djis paso e ta stroba bo bista pa lama. Awe e por sinti manera un strobacion pero mañan e ta yuda’boy bo propiedad pa proteccion. Feliz Dia Internacional di Matanan di Mangel 2021.

Share:

Leave a Reply

Your email address will not be published.